LA MOTO, LA VIDA

Per Núria Parés i Viñals

Posada a punt:
Revisar pneumàtics; estan a punt. La pressió justa: ni poca perquè no aguantarien ni el pes de la moto ni la velocitat, ni massa ja que es petarien. Si estan gastats..., potser hem d’esperar el moment adequat per canviar-los.
Nivell de l’oli... que n’hi hagi!! I que sigui bo, que ajudi a que totes les peces que hi ha en el motor vagin finetes.
Reparar curosament totes les ratllades i tots els copets de la carrosseria que van quedant dels viatges i les curses, però que podem anar polint i, amb paciència i temps, tapant.
Retrovisors al seu lloc, que permetin veure el darrere per agafar amb més seguretat i força el que hi ha al davant.
Portar-la al taller quan cal, perquè els especialistes l’han de repassar.
Protecció:
Obligada! El casc a mida del cap, que sigui còmode, que no molesti, suau per dintre, resistent per fora, ben cordat que no caigui.
El “mono” igual que el casc, i tot plegat decorat, que faci goig i ganes de posar.
Benzina:
Bé, la benzina, que sense ella res de res. És l’or més preuat, les ganes de la cursa, posem-ne al dipòsit ni poca ni molta, la justa perquè no molesti però alhora que duri fins al final i puguem tornar a posar-ne per la pròxima.
Comença la cursa:
Per córrer: anar al lloc adequat, la velocitat només al circuit!
Emoció en començar, soroll, nervis, seguretat i inseguretat, sensacions i escoltar el cos, tensió, atenció...
Corbes, el genoll toca terra!!!
Rectes, gas, menys gas, pensar, no pensar, descàrrega d’adrenalina...
Les altres motos, unes van més de pressa, altres més a poc a poc, altres al costat, altres no arriben, altres abandonen...
A la grada, sense perdre’s un moviment i molt atents, els acompanyants, observant, sentint, cridant, animant, participant, compartint, vivint...

«La moto, la vida.»

Ha acabat, i el cansament i l’esforç valen la pena quan l’alegria, la felicitat i la bogeria, sí, sí, també aquesta bogeria del risc controlat que només tenen els valents i que és tan intensa que dura i dura i que dóna força per tornar a preparar i esperar la propera cursa i tornar a pujar a sobre la moto, la companyia de viatge. Un campió!
Aquest motorista és el meu germà; és l’Ignasi Parés i Viñals, el Nacho. És fotògraf professional, té una parella que és un tresor, dues gosses precioses, li encanta la música i fer de DJ, i una família i uns amics que l’estimen amb bogeria, i una passió:

La MOTO, la VIDA.

Ah, i durant la seva cursa hi ha hagut dos trasplantaments de ronyó, ha superat un càncer; i ara fa diàlisi.
Ens veiem a Montmeló!

-Jo sóc la Núria, i no hi entenc res de res de motos!

Entrevista a Mercedes Escudero, gerent de MERTIMER SL

Abans de res, volem recordar-vos que l'empresa MERTIMER SL ofereix un descompte d’un 15% en tots els cursos i serveis, i també la possibilitat de presentar gratuïtament els candidats interessats que ho demanin, a empreses selectes. Només cal posar-se en contacte amb la Sra. Mercedes Escudero mitjançant el seu correu electrònic mertimer@mertimer.com o bé per telèfon trucant al 666 051 125. També podeu passar per la seu de MERTIMER SL (C/ Josep M. Gironella, 1-3, Girona  -  Accessible amb cadira de rodes).

+vida: Què oferiu o què feu?
M. E.: Som una empresa de recursos humans (RRHH), amb tres vessants diferents: Formació, orientació i selecció de personal.
+vida: MERTIMER SL, a qui va dirigida?
M. E.: A qualsevol persona o empresa. Si parlem d’una empresa, primer analitzem com podem millorar el rendiment de cada treballador, mitjançant formació, tant individual com per departaments, etc.
A nivell individual, atenem a tota persona que vulgui formar-se i desenvolupar el seu creixement personal.
+vida: Per on comenceu?
M. E.: Hi ha diferents alternatives: Mitjançant motivació, optimització del temps, orientació laboral, desenvolupament d’habilitats etc.
Intentem d’apropar-nos a les persones per donar suport i recolzament.
Te n’adones que avui dia gairebé no tenim temps per escoltar?
La nostra comesa és anar més enllà, volem que les persones creguin en elles mateixes, que facin augmentar la seva autoestima.
+vida: I pel que fa a empreses?
M. E.: Una empresa comença com a una il·lusió, després es converteix en un projecte i aquest es comparteix amb la resta de la gent. D’alguna manera, darrere d’una empresa sempre hi ha famílies que es mantenen gràcies a ella; és per això que l’empresa per a mi es vital. Faré tot el possible perquè els treballadors i especialment els empresaris no es desmotivin i segueixin endavant, perquè són ells els que fan possible el moviment i el creixement.
+vida: Realment, la crisi és tan dolenta?
M. E.: No m’agrada la paraula crisi, ¿puc substituir-la, de moment, per un altre concepte? Llavors la meva resposta seria que no estem en un bon moment – però si em permets generalitzar i posar un exemple, et respondré.
+vida: I tant que sí.
M. E.: Imagina’t una escala amb molts esglaons, i al capdamunt hi ha un premi. Hem volgut arribar-hi tots de cop, i massa de pressa, i el pes de tots plegats l’ha feta caure. Ara ens toca a tots nosaltres unir-nos i construir uns esglaons més sòlids i més forts, per al nostre present i futur, i per poder arribar al nostre objectiu.
+vida: Veig que estàs molt a prop de la gent, ¿és veritat o no?
M. E.: Gràcies. Em penso que sí, perquè la meva feina la faig amb les persones, i són les persones que sempre m’ensenyen quelcom positiu. És gràcies a elles que em sento viva i amb projectes.

«El trasplantament renal de donant viu

representa actualment el 25% del nombre total de
trasplantaments renals realitzats a Catalunya»

(Font: OCATT. Dins: Presentació de les dades preliminars 2009 de l’Activitat de donació i trasplantaments d’òrgans i teixits a Catalunya)

Estadístiques comparades

 Entre el 2008 i el 2009 hi va haver un lleuger augment de donants cadàver a Catalunya. El nombre de víctimes de trànsit (morts a la carretera), emperò, va minvant any rere any. Per una banda, això és una gran notícia, passa que per l’altra ens fa preveure que cada vegada hi haurà menys donants cadàver d’accidents de trànsit.

(fes clic sobre la imatge)

Gràfiques basades en xifres estadístiques de: OCATT, INE, DGT. 

 

 Això vol dir que hi haurà menys òrgans de donants morts, tot i que les víctimes de trànsit no són els únics donants postmòrtem.

«l’AMARG vol incentivar la gent
a fer-se donant en vida»

 És precisament per això que des de l’AMARG volem incentivar la gent a fer-se donant en vida, per escurçar el temps d’espera de les cada vegada més llargues llistes d’espera de gent que està esperant un òrgan de donant, i per fer possible que cada cop més gent pugui rebre l’òrgan que necessita per poder viure. 

 

(fes clic sobre la imatge)

Gràfiques basades en xifres estadístiques de: OCATT, INE, DGT.

 

 Per fer aquesta tasca, ens cal la col·laboració de tothom, sigui malalt renal, sigui trasplantat, sigui amic o amiga d’alguna persona afectada, metge, advocat, estudiant d’infermeria: No importa. Hem d'il·luminar aquest desconeixement i la manca d’informació sobre la donació d’òrgans en vida.
 Si comparem les xifres de ronyons trasplantats provinents de donants cadàver amb les provinents de donants en vida, veiem que durant els últims sis anys hi ha un augment continu en les donacions en vida.
 Amb l’acte altruista de donar un ronyó en vida es pot donar +vida, es pot salvar una vida. Aquesta és l’única manera de pal·liar l’escassetat d’òrgans que fan falta.