divendres, 15 d’octubre del 2010

LA MOTO, LA VIDA

Per Núria Parés i Viñals

Posada a punt:
Revisar pneumàtics; estan a punt. La pressió justa: ni poca perquè no aguantarien ni el pes de la moto ni la velocitat, ni massa ja que es petarien. Si estan gastats..., potser hem d’esperar el moment adequat per canviar-los.
Nivell de l’oli... que n’hi hagi!! I que sigui bo, que ajudi a que totes les peces que hi ha en el motor vagin finetes.
Reparar curosament totes les ratllades i tots els copets de la carrosseria que van quedant dels viatges i les curses, però que podem anar polint i, amb paciència i temps, tapant.
Retrovisors al seu lloc, que permetin veure el darrere per agafar amb més seguretat i força el que hi ha al davant.
Portar-la al taller quan cal, perquè els especialistes l’han de repassar.
Protecció:
Obligada! El casc a mida del cap, que sigui còmode, que no molesti, suau per dintre, resistent per fora, ben cordat que no caigui.
El “mono” igual que el casc, i tot plegat decorat, que faci goig i ganes de posar.
Benzina:
Bé, la benzina, que sense ella res de res. És l’or més preuat, les ganes de la cursa, posem-ne al dipòsit ni poca ni molta, la justa perquè no molesti però alhora que duri fins al final i puguem tornar a posar-ne per la pròxima.
Comença la cursa:
Per córrer: anar al lloc adequat, la velocitat només al circuit!
Emoció en començar, soroll, nervis, seguretat i inseguretat, sensacions i escoltar el cos, tensió, atenció...
Corbes, el genoll toca terra!!!
Rectes, gas, menys gas, pensar, no pensar, descàrrega d’adrenalina...
Les altres motos, unes van més de pressa, altres més a poc a poc, altres al costat, altres no arriben, altres abandonen...
A la grada, sense perdre’s un moviment i molt atents, els acompanyants, observant, sentint, cridant, animant, participant, compartint, vivint...

«La moto, la vida.»

Ha acabat, i el cansament i l’esforç valen la pena quan l’alegria, la felicitat i la bogeria, sí, sí, també aquesta bogeria del risc controlat que només tenen els valents i que és tan intensa que dura i dura i que dóna força per tornar a preparar i esperar la propera cursa i tornar a pujar a sobre la moto, la companyia de viatge. Un campió!
Aquest motorista és el meu germà; és l’Ignasi Parés i Viñals, el Nacho. És fotògraf professional, té una parella que és un tresor, dues gosses precioses, li encanta la música i fer de DJ, i una família i uns amics que l’estimen amb bogeria, i una passió:
La MOTO, la VIDA.
Ah, i durant la seva cursa hi ha hagut dos trasplantaments de ronyó, ha superat un càncer; i ara fa diàlisi.
Ens veiem a Montmeló!

-Jo sóc la Núria, i no hi entenc res de res de motos!

dijous, 14 d’octubre del 2010

Entrevista a Mercedes Escudero, gerent de MERTIMER SL

Abans de res, volem recordar-vos que l'empresa MERTIMER SL ofereix un descompte d’un 15% en tots els cursos i serveis, i també la possibilitat de presentar gratuïtament els candidats interessats que ho demanin, a empreses selectes. Només cal posar-se en contacte amb la Sra. Mercedes Escudero mitjançant el seu correu electrònic mertimer@mertimer.com o bé per telèfon trucant al 666 051 125. També podeu passar per la seu de MERTIMER SL (C/ Josep M. Gironella, 1-3, Girona  -  Accessible amb cadira de rodes).



+vida: Què oferiu o què feu?
M. E.: Som una empresa de recursos humans (RRHH), amb tres vessants diferents: Formació, orientació i selecció de personal.
+vida
: MERTIMER SL, a qui va dirigida?
M. E.: A qualsevol persona o empresa. Si parlem d’una empresa, primer analitzem com podem millorar el rendiment de cada treballador, mitjançant formació, tant individual com per departaments, etc.
A nivell individual, atenem a tota persona que vulgui formar-se i desenvolupar el seu creixement personal.
+vida
: Per on comenceu?
M. E.: Hi ha diferents alternatives: Mitjançant motivació, optimització del temps, orientació laboral, desenvolupament d’habilitats etc.
Intentem d’apropar-nos a les persones per donar suport i recolzament.
Te n’adones que avui dia gairebé no tenim temps per escoltar?
La nostra comesa és anar més enllà, volem que les persones creguin en elles mateixes, que facin augmentar la seva autoestima.
+vida
: I pel que fa a empreses?
M. E.: Una empresa comença com a una il·lusió, després es converteix en un projecte i aquest es comparteix amb la resta de la gent. D’alguna manera, darrere d’una empresa sempre hi ha famílies que es mantenen gràcies a ella; és per això que l’empresa per a mi es vital. Faré tot el possible perquè els treballadors i especialment els empresaris no es desmotivin i segueixin endavant, perquè són ells els que fan possible el moviment i el creixement.
+vida
: Realment, la crisi és tan dolenta?
M. E.: No m’agrada la paraula crisi, ¿puc substituir-la, de moment, per un altre concepte? Llavors la meva resposta seria que no estem en un bon moment – però si em permets generalitzar i posar un exemple, et respondré.
+vida
: I tant que sí.
M. E.: Imagina’t una escala amb molts esglaons, i al capdamunt hi ha un premi. Hem volgut arribar-hi tots de cop, i massa de pressa, i el pes de tots plegats l’ha feta caure. Ara ens toca a tots nosaltres unir-nos i construir uns esglaons més sòlids i més forts, per al nostre present i futur, i per poder arribar al nostre objectiu.
+vida
: Veig que estàs molt a prop de la gent, ¿és veritat o no?
M. E.: Gràcies. Em penso que sí, perquè la meva feina la faig amb les persones, i són les persones que sempre m’ensenyen quelcom positiu. És gràcies a elles que em sento viva i amb projectes.

«El trasplantament renal de donant viu

representa actualment el 25% del nombre total de
trasplantaments renals realitzats a Catalunya»

(Font: OCATT. Dins: Presentació de les dades preliminars 2009 de l’Activitat de donació i trasplantaments d’òrgans i teixits a Catalunya)

dijous, 7 d’octubre del 2010

Estadístiques comparades

 Entre el 2008 i el 2009 hi va haver un lleuger augment de donants cadàver a Catalunya. El nombre de víctimes de trànsit (morts a la carretera), emperò, va minvant any rere any. Per una banda, això és una gran notícia, passa que per l’altra ens fa preveure que cada vegada hi haurà menys donants cadàver d’accidents de trànsit.


(fes clic sobre la imatge)
Gràfiques basades en xifres estadístiques de: OCATT, INE, DGT. 
 
 Això vol dir que hi haurà menys òrgans de donants morts, tot i que les víctimes de trànsit no són els únics donants postmòrtem.

«l’AMARG vol incentivar la gent
a fer-se donant en vida»

 És precisament per això que des de l’AMARG volem incentivar la gent a fer-se donant en vida, per escurçar el temps d’espera de les cada vegada més llargues llistes d’espera de gent que està esperant un òrgan de donant, i per fer possible que cada cop més gent pugui rebre l’òrgan que necessita per poder viure. 
 
(fes clic sobre la imatge)
Gràfiques basades en xifres estadístiques de: OCATT, INE, DGT.
 
 Per fer aquesta tasca, ens cal la col·laboració de tothom, sigui malalt renal, sigui trasplantat, sigui amic o amiga d’alguna persona afectada, metge, advocat, estudiant d’infermeria: No importa. Hem d'il·luminar aquest desconeixement i la manca d’informació sobre la donació d’òrgans en vida.
 Si comparem les xifres de ronyons trasplantats provinents de donants cadàver amb les provinents de donants en vida, veiem que durant els últims sis anys hi ha un augment continu en les donacions en vida.
 Amb l’acte altruista de donar un ronyó en vida es pot donar +vida, es pot salvar una vida. Aquesta és l’única manera de pal·liar l’escassetat d’òrgans que fan falta.

diumenge, 3 d’octubre del 2010

Els trasplantaments a Catalunya a l’any 2009


 Al nostre país, la donació d’òrgans i teixits està basada en l’altruisme i la generositat de les persones i dels seus familiars en un moment especialment difícil com és la pèrdua d’un ésser estimat. 
 Aquesta condició i la tasca de divulgació que s’ha fet des de les institucions durant els darrers anys, ha anat contribuint a la sensibilització respecte al tema, fent que el treball resultant sigui la oportunitat de trasplantament més alta del món per les persones que ho necessiten. Els bons resultats, però, no poden desdibuixar la realitat que mostra la manca d’òrgan o de teixits per a molts pacients.
 Quan s’analitza en profunditat el problema, sovint en són determinants el desconeixement i la manca d’informació tant de la població general com dels professionals sanitaris.
 Per altra banda, avui més que mai, ens trobem amb un món en què els avenços tècnics i científics en el camp del trasplantament han de conviure amb la diversitat cultural i això implica que tots els professionals sanitaris hem de fer un esforç de comunicació per tal de transmetre els valors de la solidaritat, generositat i la equitat.

(Font: OCATT. Donació i Trasplantament d'òrgans i teixits. 9è curs de formació continuada per a
personal sanitari. Curs de doctorat de la UAB. Febrer de 2010)

La Mare de Déu de Núria ens ha escoltat!

 “Feia mesos que estàvem en tractament de diàlisi a la Clínica Girona. La diàlisi no impedeix la nostra comuna afició a caminar i fer excursions. En una de les que hem fet últimament (de la foto, ara en fa un any) vàrem anar a Núria des de Queralbs, passant per Coma de Vaca i pel Camí dels Enginyers. Després de 8 hores de caminar hi vàrem arribar molt contents –com bé es pot apreciar– i, un cop dinats, entràrem al Santuari a demanar a la Mare de Déu pels nostres ronyons. El tercer trasplantament ha caigut la setmana passada, visca!”


En Llorenç, en Pau i l’Antonio, tots tres de Girona,
ens han enviat aquesta foto per compartir la seva
experiència amb tothom i donar ànims a
qui es trobi en una situació semblant.

dissabte, 2 d’octubre del 2010

Carta de la Directora de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) dirigida al nostre antic president Jaume Busquets Font


Benvolgut president,
L’any 2009 ha estat un any excepcional en donació i trasplantament a Catalunya, com ja sabeu.
Els nostres equips de donació i trasplantament, com també els centres hospitalaris en general amb el seu personal sanitari i no sanitari han fet una gran feina. Des de l’Organització Catalana de Trasplantaments volem agrair l’esforç fet per la vostra associació no sols enguany sinó des de fa tants anys en la promoció de la donació en col·laboració amb l’OCATT i per tant amb el Departament de Salut.
No veiem que hàgim tocat sostre en l’àmbit de la donació, com ja hem dit moltes vegades, i el vostre ajut seguirà sent imprescindible en els propers anys.
En aquest sentit el suport que necessitarem l’any 2010 estarà orientat al programa “d’impregnació social de la donació” a tots els racons de Catalunya, preparant amb vosaltres tant el material divulgatiu com la formació del voluntariat de totes les associacions de voluntaris i universitaris de Catalunya.
Comptem amb el vostre ajut, la vostra experiència i la vostra participació en aquest projecte del que esperem grans resultats a mig i llarg termini.
Enhorabona a tots per la tasca feta.

Rosa Deulofeu i Vilarnau
Gener de 2010

Jaime Busquets, un luchador incansable


Per Ernesto Villalobos Garcia

Hace ya más de 4 años que ingresé en el Centro de Diálisis y conocí a Jaime Busquets, que ya por entonces era el Presidente de la asociación AMARG.
Nuestra relación se fue incrementando por los contactos que teníamos en las reuniones de la asociación y ello me permitió conocerlo más personalmente y poder manifestar sin duda alguna que ha sido una persona que ha afrontado sus problemas de salud con mucha entereza y sabiendo en cada momento responder con serenidad hacia su familia y demás personas allegadas, lo cual ha servido de ejemplo para todos los que formamos parte de esta asociación y que nos hemos tenido que ir enfrentando a las diferentes dificultades a que te somete una enfermedad renal y un tratamiento como la diálisis.
Pese a su enfermedad respondió con total eficacia en sus funciones de Presidente de la asociación, dedicándole muchas horas, realizando importantes gestiones y desarrollando un sinfín de tareas que ha permitido llevar adelante la asociación a la que tanto tiempo dedicó y que todos sus compañeros de la Junta Directiva, y los socios, saben valorar y agradecerle.
Nuestro Presidente nos dejó el día 7 de abril, y desde la revista de AMARG le enviamos nuestro eterno recuerdo y gratitud.
Fue un luchador incansable, y consiguió elevar la voz de nuestra asociación de Malalts Renals para poder lograr una mejora en las condiciones de las personas que sufren una enfermedad renal, y el esperado trasplante para muchas de ellas.

Fes-te

donant!
Regala +vida!

 




Per fer-te donant i obtenir el carnet de donant, posa’t en contacte amb nosaltres.

divendres, 1 d’octubre del 2010

Ser soci té avantatges

Durant els darrers mesos hem pogut establir un conveni amb diferents empreses per a que facin un descompte als nostres socis a l’hora de comprar-hi o demanar els seus serveis i estem convençuts que això serà tant del vostre interès com del dels vostres familiars. Hem triat uns establiments que ofereixen articles que poden ser de gran ajut, o de primera necessitat, i també d’oci.
Cal presentar una acreditació d’ésser soci de l’AMARG. Per obtenir-la, només cal que us poseu en contacte amb el secretari de l’AMARG.

AMARG
C/ Barcelona, 23, entresòl, 2a
17001 Girona
(davant l’estació de tren / autobús)
Telèfon: 972 20 51 77
Horari: de 10 a 13 h.
amarggirona@telefonica.net


Podeu gaudir d’un descompte en els següents establiments:


Descompte d’un 10%


Va d’ajudes està a prop de La Salle de Girona. Ofereix tot tipus d’ajudes tècniques i adaptacions per a la llar i per a les persones. Per tenir una idea, us recomanem que hi passeu per mirar tot el que hi tenen. No es pot descriure amb paraules. És accessible amb cadira de rodes.


Descompte d’un 15%


A Sonor Audífonos, que tenen 3 establiments (a Girona, Figueres i Vic), hi trobeu audiòfons, accessoris i piles, però també fan reparacions d’aquests aparells. És accessible amb cadira de rodes.


Descompte d’un 20%

A novòptica i Òptica Sta. Clara de Girona us ofereixen una àmplia gamma d’ulleres graduades, ulleres de sol, lents de contacte, microscopis, telescopis i prismàtics.
L’Òptica Sta. Clara, al carrer del mateix nom, és accessible amb cadira de rodes.

Descompte d’un 20%



Si voleu gaudir d’un bon menjar en família, amb carns a la brasa, unes bones amanides, així com tastant les especialitats de la cuina americana, mexicana i mediterrània, us recomanem:

Descompte d’un 15%

Aquesta promoció és vàlida de diumenge a dijous, durant  els mesos de setembre i octubre de 2010, presentant-hi l'edició en paper de la revista +vida, i només al restaurant Foster’s Hollywood del centre comercial Espai Gironès de Salt. Accessible amb cadira de rodes.




Descompte d’un 17%

La Consulta de podologia de M. Carme Font ofereix un 17% de descompte en cada visita de quiropòdia a tots els socis. Cal demanar hora prèviament al tlf. 972 21 96 69. La consulta de la podòloga M. Carme Font està situada a la carretera de Barcelona, núm. 23, 1r, 2a, de Girona i disposa d’ascensor. Recordeu que hi cal demanar hora!





Descompte d’un 15%

L’empresa Mertimer SL ofereix un descompte d’un 15% en tots els cursos i serveis, i també la possibilitat de presentar gratuïtament els candidats interessats que ho demanin a empreses selectes. Només cal posar-se en contacte amb la Sra. Mercedes Escudero mitjançant el seu correu electrònic mertimer@mertimer.com o bé per telèfon trucant al 666 051 125.
 (C/ Josep M. Gironella, 1-3, Girona). És accessible amb cadira de rodes.

Tot recordant en Jaume Busquets

 Per Àngela Carreras Caballé




La veu que cridava: MÉS VIDA, ha callat. Era la veu del Senyor Jaume Busquets i Font que va morir el passat 7 d’abril. El seu ressò però, no s’esvaeix encara:
El sentim repetit en tots i cadascun dels malalts renals que es troben enganxats a les màquines de diàlisi, xuclant amb avidesa la vida que s’escola si es trenca el fil.
El sentim multiplicat als cors que esperen l’arribada d’un ronyó que signifiqui tornar a viure sense lligams, lliures de l’esclavatge de la màquina de diàlisi.
El veiem reflectit al rostre dels qui reben el diagnòstic que, com a única solució, han d’anar a diàlisi.
El Senyor Jaume Busquets va viure en primera persona el que significa la malaltia, tant seva com familiar, que el va omplir de neguit i alhora el va llançar a buscar solucions al problema que pateixen els malalts renals i les persones més properes, va fer tot el que va estar al seu abast per tal d’aconseguir MÉS VIDA, com deia ell, per al col·lectiu dels malalts renals de la província de Girona.
Com a President de l’AMARG, va fer arribar el Diari de Girona a Hemodiàlisi, va organitzar concerts, va editar el butlletí de l’AMARG per fer present, als malalts i familiars, molta informació i animar a tots a participar com a socis en les activitats que es duien a terme per obtenir MÉS VIDA, perquè la unió fa la força.
I va pressionar l’Administració per tal d’equilibrar la taxa de trasplantaments de Girona respecte a Catalunya.
Va actuar gairebé en l’anonimat i sol; decebut per la manca de col·laboració de malalts i familiars però, no va parar fins a deixar la seva veu que és com una injecció de moral per a revifar els ànims caiguts del col·lectiu en qüestió.
«Ens han
tocat àngels».

Ell veia tot el personal: metges i infermeres, com éssers singulars i els anomenava àngels: –Ens han tocat àngels– escrivia al primer butlletí. Tant de bo que siguin molts els que segueixin cridant l’atenció amb veu forta i eficient pel que fa a les necessitats dels malalts renals com ho va fer ell.