Posada a punt:
Revisar pneumàtics; estan a punt. La pressió justa: ni poca perquè no aguantarien ni el pes de la moto ni la velocitat, ni massa ja que es petarien. Si estan gastats..., potser hem d’esperar el moment adequat per canviar-los.
Nivell de l’oli... que n’hi hagi!! I que sigui bo, que ajudi a que totes les peces que hi ha en el motor vagin finetes.
Reparar curosament totes les ratllades i tots els copets de la carrosseria que van quedant dels viatges i les curses, però que podem anar polint i, amb paciència i temps, tapant.
Retrovisors al seu lloc, que permetin veure el darrere per agafar amb més seguretat i força el que hi ha al davant.
Portar-la al taller quan cal, perquè els especialistes l’han de repassar.
Protecció:
Obligada! El casc a mida del cap, que sigui còmode, que no molesti, suau per dintre, resistent per fora, ben cordat que no caigui.
El “mono” igual que el casc, i tot plegat decorat, que faci goig i ganes de posar.
Benzina:
Bé, la benzina, que sense ella res de res. És l’or més preuat, les ganes de la cursa, posem-ne al dipòsit ni poca ni molta, la justa perquè no molesti però alhora que duri fins al final i puguem tornar a posar-ne per la pròxima.
Comença la cursa:
Per córrer: anar al lloc adequat, la velocitat només al circuit!
Emoció en començar, soroll, nervis, seguretat i inseguretat, sensacions i escoltar el cos, tensió, atenció...
Corbes, el genoll toca terra!!!
Rectes, gas, menys gas, pensar, no pensar, descàrrega d’adrenalina...
Les altres motos, unes van més de pressa, altres més a poc a poc, altres al costat, altres no arriben, altres abandonen...
A la grada, sense perdre’s un moviment i molt atents, els acompanyants, observant, sentint, cridant, animant, participant, compartint, vivint...
Revisar pneumàtics; estan a punt. La pressió justa: ni poca perquè no aguantarien ni el pes de la moto ni la velocitat, ni massa ja que es petarien. Si estan gastats..., potser hem d’esperar el moment adequat per canviar-los.
Nivell de l’oli... que n’hi hagi!! I que sigui bo, que ajudi a que totes les peces que hi ha en el motor vagin finetes.
Reparar curosament totes les ratllades i tots els copets de la carrosseria que van quedant dels viatges i les curses, però que podem anar polint i, amb paciència i temps, tapant.
Retrovisors al seu lloc, que permetin veure el darrere per agafar amb més seguretat i força el que hi ha al davant.
Portar-la al taller quan cal, perquè els especialistes l’han de repassar.
Protecció:
Obligada! El casc a mida del cap, que sigui còmode, que no molesti, suau per dintre, resistent per fora, ben cordat que no caigui.
El “mono” igual que el casc, i tot plegat decorat, que faci goig i ganes de posar.
Benzina:
Bé, la benzina, que sense ella res de res. És l’or més preuat, les ganes de la cursa, posem-ne al dipòsit ni poca ni molta, la justa perquè no molesti però alhora que duri fins al final i puguem tornar a posar-ne per la pròxima.
Comença la cursa:
Per córrer: anar al lloc adequat, la velocitat només al circuit!
Emoció en començar, soroll, nervis, seguretat i inseguretat, sensacions i escoltar el cos, tensió, atenció...
Corbes, el genoll toca terra!!!
Rectes, gas, menys gas, pensar, no pensar, descàrrega d’adrenalina...
Les altres motos, unes van més de pressa, altres més a poc a poc, altres al costat, altres no arriben, altres abandonen...
A la grada, sense perdre’s un moviment i molt atents, els acompanyants, observant, sentint, cridant, animant, participant, compartint, vivint...
«La moto, la vida.»
Ha acabat, i el cansament i l’esforç valen la pena quan l’alegria, la felicitat i la bogeria, sí, sí, també aquesta bogeria del risc controlat que només tenen els valents i que és tan intensa que dura i dura i que dóna força per tornar a preparar i esperar la propera cursa i tornar a pujar a sobre la moto, la companyia de viatge. Un campió!
Aquest motorista és el meu germà; és l’Ignasi Parés i Viñals, el Nacho. És fotògraf professional, té una parella que és un tresor, dues gosses precioses, li encanta la música i fer de DJ, i una família i uns amics que l’estimen amb bogeria, i una passió:
La MOTO, la VIDA.
Ah, i durant la seva cursa hi ha hagut dos trasplantaments de ronyó, ha superat un càncer; i ara fa diàlisi.Ens veiem a Montmeló!
-Jo sóc la Núria, i no hi entenc res de res de motos!
